Catalunya 1400

Es tracta segurament del monestir més representatiu de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya i constitueix una autèntica joia històrica i arquitectònica. Hi viu encara una comunitat de més de 30 monjos, la qual cosa li confereix autenticitat a l’hora de plasmar les particularitats de la vida monacal. El 1992 fou declarat Patrimoni de la Humanitat.

L’edifici que avui en dia es pot contemplar data del segle XIV, malgrat que el monestir fou fundat al segle XII (1129) per ordre del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Les seves instal·lacions van acollir els panteons dels reis catalans Alfons el Cast, Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà.

El nucli de la vida espiritual del monestir el forma l’església, anomenada de Santa Maria. Està formada per una planta basilical de tres naus amb transepte, un absis amb deambulatori per al pas dels pelegrins, una espectacular volta apuntada o ogival i un conjunt de capelles accessòries d’estructura radial. Les mateixes línies d’estil segueix el refetor, estança destinada a aplegar els monjos durant els àpats.

Entre el refetor i la basílica hi trobem el claustre, espai quadrat d’estil gòtic (segle XII-XIII), simple i harmònic, que serveix de punt de distribució de les dependènciescomunes. A l’ala est del claustre hi ha la sala capitular.

Els espais que formen el conjunt del monestir estan envoltats per tres fileres concèntriques de muralles, apuntades al seu torn per un conjunt de portals, cada un dels quals dóna accés a diferents espais del cenobi.

D’aquests portals en destaquen dos: la porta Daurada (segle XV), que custodia l’entrada a llocs com la capella de Sant Jordi, la zona d’hostalatge o l’Hospital dels Pobres, i la porta Barroca (segle XVII), que dóna accés a la basílica.

Al monestir també es conserven valuoses obres d’art sacre. La majoria s’exposen al museu propi, situat al Palau Reial o Palau del Rei Martí, d’estil gòtic.

També constitueix tot un patrimoni el fons documental que hi ha a la biblioteca, on es poden trobar des de còdexs de l’època fins a l’arxiu personal del que fou president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas.

Com que al monestir encara hi ha activitat de la comunitat que hi resideix, pot resultar molt il·lustratiu fer un recorregut per les dependències domèstiques que romanen obertes al visitant, com ara el refetor, els dormitoris o el celler.

Obre de dilluns a dissabte (10 a 12.40 h – 15 a 17.50 h). Diumenges i festius (10 a 12.25 h – 15 a 17.25 h)

• Gràcies al préstec d’aquesta institució, a l’exposició podeu admirar la següent obra: Ploraners del sepulcre de Ferran d’Antequera, de Pere Joan.