Catalunya 1400

La catedral de Barcelona -la Seu-, està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Des del pla de la Seu veiem la part més moderna, la façana (finals segle XIX) amb estil neogòtic construïda per Josep Oriol Mestres i August Font segons uns dibuixos del segle XV. Està molt ornamentada, amb gàrgoles, un acurat treball en pedra i un cimbori.

La resta de l’edifici es va iniciar a finals del segle XIII, durant el romànic, però es va enllestir al segle XV i l’estil que predomina és el gòtic. L’exterior, a part de la façana, és sobri, sense més ornamentació que els contraforts verticals i les torres octogonals.

A l’interior veiem tres grans naus de quasi la mateixa alçada, que destaquen per l’amplitud i alçada gràcies als esvelts pilars, característica del gòtic català. La catedral és una de les poques esglésies que no va ser assaltada pels anarquistes durant la Guerra Civil, de manera que gran part de la decoració interior és l’original.

Són interessants la cripta de Santa Eulàlia i la capella de Santa Llúcia. Hi ha un ascensor que puja als sostres de la catedral, des d’on tenim una excel·lent vista dels carrerons que formen el barri Gòtic.

La porta de Sant Iu, bona mostra del gòtic català, dóna accés al claustre, un agradable indret ple d’arbres on hi ha un llac amb tretze oques que simbolitzen l’edat de santa Eulàlia quan va patir martiri i va ser executada per professar la fe cristiana.

Al mig del jardí hi ha una figura de Sant Jordi i un sortidor d’aigua, on durant la celebració del Corpus es practica l’antiga tradició de l’ou com balla, consistent a situar un ou sobre el sortidor i veure com balla mogut per l’aigua.

Es pot visitar de dilluns a dissabte i vigílies de festius (13 a 17 h), el festius (14 a 17 h).

• Gràcies al préstec d’aquesta institució, a l’exposició podeu admirar la següent obra: Missal de santa Eulàlia, de Rafael Destorrents, àlies Rafael Gregori.