Catalunya 1400

Una escultura enmig d’un retaule pintat

En origen, aquesta escultura de la Mare de Déu amb l’Infant no era una obra autònoma. Era la imatge titular de l’església del monestir de Santes Creus, una de les abadies cistercenques més rellevants de Catalunya, i presidia el retaule major. No era l’única escultura del conjunt: als extrems del retaule hi havia les imatges de Sant Benet i Sant Bernat, els dos principals sants de l’ordre cistercenca, que es combinaven amb vuit taules pintades organitzades en dos nivells o pisos. En cadascuna d’aquestes taules es representava un dels Goigs de la Mare de Déu, és a dir, un dels episodis joiosos de la seva vida, des de l’Anunciació a la Dormició. La taula horitzontal inferior del retaule, anomenada predel·la, també era pintada i estava dedicada a tots els sants.

L’infortuni d’un projecte artístic

El retaule major de Santes Creus fou un dels principals projectes artístics duts a terme en temps de l’abat Andreu Porta (†1404). Segurament fou l’any 1402 que Pere Serra, un dels pintors catalans més prestigiosos i experimentats del moment, fou requerit per realitzar-lo. Per aquells anys Serra era un pintor d’edat avançada, que dirigia un dels tallers més importants de Barcelona i, per extensió, de la corona d’Aragó. I ho feia en solitari, ja que temps enrere havien mort els seus germans grans, Francesc i Jaume, també pintors. Malauradament, però, poc després d’haver rebut l’encàrrec, entre el 1405 i el 1408, el vell Pere Serra va morir tot deixant l’obra inacabada.

Aquest contratemps va propiciar que el conjunt hagués de ser contractat de nou a un altre pintor. En aquesta ocasió, l’escollit fou Guerau Gener, que treballà per a centres de la corona d’Aragó tan eminents com les catedrals de Barcelona, València i Monreale (Sicília). Tanmateix, la mort inesperada de Gener va motivar que, finalment, el retaule hagués de ser acabat per Lluís Borrassà. Membre d’una nissaga de pintors gironins, Borrassà es traslladà a Barcelona a inicis de la dècada de 1380 i ben aviat aconseguí liderar el mercat català del retaule. Al seu taller aprengueren l’ofici de pintor i treballaren nombrosos artistes, entre els quals tingué un paper notori el seu esclau tàrtar, Lluc Borrassà, comprat el 1392. Els més de cinquanta contractes de retaules signats per Borrassà donen fe de la fructífera activitat d’aquest potent obrador.

D’altra banda, les tres escultures del conjunt segurament foren subcontractades a algun escultor pel taller pictòric que duia a terme el retaule. Tot i que no conservem la documentació corresponent se solen atribuir a l’empordanès Antoni Canet, un dels arquitectes i escultors més prominents de la seva època.

Més enllà del 1400

Després de totes aquestes peripècies, l’any 1411, nou anys després d’haver estat contractat, el retaule major de Santes Creus estava llest i al seu lloc. El moble tingué una vida útil de més de dos-cents anys. Tanmateix, el 1647 es va contractar un nou retaule a Josep Tramulles, ara només d’escultura. En aquelles alçades, el retaule gòtic devia ser considerat per molts com un moble vell i inapropiat. D’aquí que es construís el retaule barroc que es conserva in situ, d’acord amb la moda de l’època.

La construcció d’un nou retaule va motivar que l’antic moble gòtic fos desmuntat i trasllat a La Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà). La Marededéu esculpida i tres dels carrers del retaule de Santes Creus anaren a parar a la parròquia de Sant Jaume, mentre que el carrer restant fou reaprofitat a l’ermita de Santa Maria dels Prats, a la mateixa població. Avui les parts del retaule de l’ermita es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que la resta de taules i les escultures formen part del fons del Museu Diocesà de Tarragona.