Catalunya 1400

Luxe i refinament a l’entorn de la reina

Maria de Luna era filla d’una família noble d’Aragó, molt vinculada al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest fet propicià la concertació del matrimoni entre dos fills d’ambdues famílies: Maria i Martí, futur rei Martí l’Humà. És per això que a l’edat de vuit anys, Maria es traslladà a la cort de Barcelona, on seria convenientment educada fins al seu casament amb l’infant, esdevingut deu anys més tard, el 13 de juny de 1372.

Elegant per natura, molt religiosa i ben formada intel·lectualment, jugà un rol actiu en el govern de la Corona. De fet, el mateix Martí va reconèixer les seves capacitats en nomenar-la lloctinent. La cort, com a moltes altres d’europees, era plena de música. La mateixa reina Maria tenia músics adscrits a la seva cambra. Afeccionada a la lectura, tenia una gran biblioteca en la que exemplars de temàtica religiosa s’alternaven amb autors clàssics i llibres de cavalleria. Una cort luxosa per a una reina refinada: a la Reina li agradava aparèixer en públic ricament vestida i a la moda, amb sumptuoses joies, de les que ella en preferia els fermalls i les perles. La seva exquisidesa era també visible en la pompa dels seus banquets, on a les abundoses viandes s’hi sumaven  mantells de fil de Vilafranca,  delicats encaixos,  o vaixelles d’or i de plata, ornades amb esmalts i pedres precioses de les qual la reina, per herència materna, tenia una de les més riques col·leccions.

La seva cambra privada era plena de tapissos de Flandes, sedes, cortines de vellut brodades amb fil d’or i de plata, arques de cuir, un fabulós tinell i un gran ventall de plomes de gall dindi per mitigar la calor al llarg de l’estiu. Amant de les plantes i dels animals, la reina  tenia, en el seu verger, aus exòtiques i feres salvatges entre llimoners, gessamins, cirerers i rosers.

L’orfebreria sumptuària

El Calze de Maria de Luna és una bona mostra de l’art sumptuari que els tallers d’argenteria de la Corona d’Aragó realitzaren en els darrers anys del segle XIV i les primeres dècades del XV. La continua profusió d’encàrrecs d’aquest tipus per part d’una clientela exclusiva i refinada, que adquiria peces d’orfebreria en el seu desig de luxe i per què no, també d’inversió va fer créixer aquests tallers.Val a dir que un dels valors de finançament de l’època era el possible empenyorament o venda d’objectes de metalls nobles i pedreria. Objectes que, tot sovint, es troben als inventaris formant part de rics patrimonis constituïts a partir d’herències, compres personals o donacions. En aquest sentit, els llibres de tresoreria reial testimonien la quantitat de peces d’orfebreria que, a la mort de Maria, Martí l’Humà empenyorà per pagar les exèquies de la reina.

La capella de la Reina  i el calze de plata daurada

En els sis losanges del nus del canó del calze hi figura l’heràldica de Maria de Luna, formada per les barres reials i per la lluna minvant del seu llinatge, la qual cosa indica que és un encàrrec de la reina. A dia d’avui és l’única peça coneguda dels molts objectes que podrien haver format part del seu aixovar sumptuari, si bé és possible que fos una ofrena de la reina Maria a una església a la seva empara.

La majoria de les peces d’orfebreria dels segle XIV i XV presentaven marques de garantia de la llei del metall, anomenades punxons o contrastos. La presencia, en un dels lòbuls del peu, de les lletres VALEN  dins d’un rectangle coronat, demostren l’origen valencià de la peça. Atès que l’any 1403 la reina feu remunerar Bernat Dàries, un dels més destacats orfebres i esmaltadors de la ciutat de València. per la realització de diversos encàrrecs, molts autors han relacionat aquest mestre amb l’artífex de la peça.

Encara que la peça resulti tradicional en quant a tipologia, tècnica i ornamentació, mostra un element singular: la representació per separat, en tres esmalts translúcids, dels protagonistes del Calvari: la Verge, Crist crucificat, i Sant Joan Evangelista que habitualment trobem reunits en una sola escena.